Article publicat a "Segle 21" i "Prioratdiari"

“Tots sabem el què passa a Catalunya”

Hi ha gent que és especialista en crear problemes on no n’hi ha i després pretendre fer creure als altres que posa tot de la seva part per solucionar-los, i si a sobre, la cosa funciona, són ells el que volen posar-se la medalla.

Com també hi ha gent que de la llengua en fa problema sociopolític i després busca solucions intermèdies com si fossin els “pacificadors” del suposat conflicte que només veuen ells.

“Tots sabem el què passa a Catalunya” és una frase tan ambigua com es vulgui, però en certs contextos pot voler dir molt; i aquells que atien, provoquen i encenen conflictes lingüístics inexistents, que fan cara de bona persona i es presenten com a moderats només desitgen una “guerra” oberta per fer-se víctimes del seu propi foc. I això és el que va fer la Sra. Inés Arrimadas altre dia en una cadena “amiga” (seva) de televisió.

A Catalunya ha aixecat polseguera aquesta frase ambigua, però ella (i els seus) enlloc d’aclarir-la i explicar que la majoria de polítics d’aquest i d’aquell Estat, no només a Catalunya, porten escorta policial, ho enreden més, perquè ja sabem el que passa a Espanya...no? l‘anticatalanisme dóna (perdó dona) rèdits electorals a costa d’ampliar les mentides sobre Catalunya que diuen.

La frase en qüestió m’agrada, perquè pot ser que el que passa a Catalunya és que tenim unes infraestructures dolentes i cares, un corredor mediterrani per fer, un ports que controlen des de Madrid!!, uns aeroports que no volen que s’enlairin avions cap al món sense passar per Madrid, unes rodalies de pena, amb vagons de trens que Renfe porta a Catalunya quan a Madrid ja no els volen, que volen si o si que deixem de parlar la nostra llengua, que ens “despullen” la sanitat i se’n vanten públicament... i podria seguir, però ja sé sap “Tots sabem el que passa a Catalunya” i aquell Estat, al qual pagament els nostres impostos, no hi posa remei, i a sobre, se’ns en riu a la cara.

Agustí Masip