A
la manera de Trump
Darrerament hi ha una sèrie d’esdeveniments
polítics arreu del planeta que em comença a preocupar d’una manera seriosa.
Diria que la democràcia, en el seu sentit més ampli de la paraula, està ferida
de gravetat; i el què és pitjor ningú se n’adona o fa veure que no passa res.
(de fet no sé que és més dolent).
Us passaré a referir una sèrie de casos que
il.lustren abastament la meva preocupació. Gran Bretanya proposa un referèndum
per sortir de la UE, els ciutadans britànics voten que sí... (contra pronòstic,
de qui?) ara els governants britànics ja no ho veuen tan clar i s’ho estan
repensant malgrat el què a dit la ciutadania. Colòmbia fa un tracta de pau amb
les FARC, el posa a votació en un altre referèndum i surt que no, cap problema,
el govern el refà i ara s’aprovarà sense la voluntat del poble (pobra
democràcia). No cal parlar d’Espanya on no hi ha hagut un govern durant onze
mesos i qui fa la política són els tribunals (els corruptes campen lliures pel
carrer o estan al Senat pel cap baix) i els polítics que fa cas al poble, en
vies judicials...).
Després arriba Trump i guanya la presidència
del país més poderós i influent del món dient bajanades a tort i a dret,
titllant les dones d’objectes, insinuant que tots els immigrants són
delinqüents, dient que no acceptarà la derrota en unes eleccions, i va... i els
americans, tot i això, el voten com a
president. Ja sé que la tria no era fàcil... però aquest personatge fa por.
Però tot això encara és només la punta de
l’iceberg, després vindrà França, i darrera d’ella, altres països que ja han
començat a tractar la democràcia com un mal que s’ha de combatre i eradicar;
sense saber que sinó hi ha democràcia, si els governants no accepten la
voluntat del poble, entrarem en el feixisme de cara amable. Digueu-li com
vulgueu, però feixisme al cap i a la fi.
Perquè avui en dia la democràcia ja no està
en mans dels governants, sinó dels mercats internacionals que ens dicten que
hem de pensar (res), que hem de comprar (molt), com ens hem de divertir o quina
roba ens cal posar, això sí, sempre en nom de la llibertat, (el que no diuen
que quan parlen de llibertat és la del mercat, no la de les persones), perquè
pels qui “dirigeixen” els nostres destins, nosaltres ja no som persones, som
només consumidors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada